Kfr Qaddum, tercer capítol

Welcome, welcome! Us estàvem esperant, tothom pregunta per vosaltres!” Així ens rebia ahir en Murad, el nostre coordinador a Kfr Qaddum.
És el tercer any que venim a aquest poble, que segueix en lluita per a la reobertura del seu camí històric, tancat per la presència de la colònia il·legal de Kedumin, una de les més antigues de Cisjordània.
El primer dia de feina hem estat amb la família de en Hilmi, qui ja havíem conegut l’any passat. En finalitzar la jornada estaven molt contents amb el treball realitzat…havíem omplert 12 sacs de 50kg!
Després ens vam recuperar gràcies al sopar que ens havien preparat a la seva casa. Els sopars amb les famílies són els moments on podem compartir, riure i parlar del que passa al món i, evidentment, del que passa en Palestina. A la seva casa ens van explciar les mil i una problemàtiques que tenen amb l’ocupació, que si ell està a la  llista negra, un altre arrestat, que cada divendres els soldats li intenten envair la casa…un sense fi d’històries que no li fan dubtar a l’hora d’expressar el que creu: aquesta ocupació és criminal i s’ha d’acabar.

El segon dia hem anat amb l’Abu Rami, la seva família té moltes oliveres però la majoria estan prop de l’assentament. Abu Rami volia acabar ràpid els seus camps ja que es troben a mig del camí entre el lloc on es fa la manifestació setmanal i la colònia, per la qual cosa, durant
dos dies a la setmana no pot anar-hi a causa de la presència de militars. De fet, les oliveres més properes a la colònia pot recol·lectar-los…amb només 4 dies de permís: “ni amb 10 persones acabo tots els meus arbres en 4 dies!” ens deia Abu Rami amb neguit, sabent que molts de les seves
oliveres, un any més, no podran ser recol·lectades.

—————-

“Welcome, welcome! Os estábamos esperando, todo el pueblo pregunta por ustedes” Así nos recibía ayer Murad, nuestro coordinador en Kfr Qaddum. Es el tercer año que venimos a este pueblo que sigue en lucha para la reapertura de su camino histórico, cerrado por la presencia de la
colonia ilegal de Kedumin, una de las más antiguas de Cisjordania. El primer día de trabajo hemos estado con la familia de Hilmi, quienes ya habíamos conocido el año pasado. Al finalizar la jornada estaban muy contentos con el trabajo realizado…habíamos llenado 12 sacos de 50kg! Pero luego nos recuperamos del trabajo gracias a la cena que nos habían preparado en su casa. Las cenas con las familias son los momentos donde podemos compartir, reír y hablar de lo que pasa en el mundo y, evidentemente de lo que pasa en Palestina. En su casa nos volvieron a compartir las mil y una problemáticas que tenían con la ocupación, que si uno está en lista negra, otro arrestado en tal año, que cada viernes los soldados le intentan invadir la casa…un sin fin de historias que no le hacen dudar a la hora de expresar lo que cree: esta ocupación es criminal y se tiene que acabar. El segundo día hemos ido con Abu Rami, su familia tiene muchos olivos pero la mayoría están cerca del asentamiento. Abu Rami quería acabar rápido sus campos ya que se encuentran a medio del camino entre el sitio donde ocurre la manifestación semanal y la colonia, por lo que al menos dos días a la semana no puede ir a causa de la presencia de militares. De hecho, los olivos más cercanos a la colonia puede recolectarlos…con 4 días de permiso “¡Ni con 10 personas termino todos mis árboles allí en 4 días!” nos decía Abu Rami con desazón, sabiendo que muchos de sus
olivos, un año más, no podrán ser recolectados.

 

 

Anuncios