Últim i accidentat dia de recol·lecta

Avui hem estat recollint olives al camp d’una activista de Nablus anomenda Myassar. Els seus terrenys estan situats a tocar d’un assentament il•legal de colons. Aquests terrenys pertanyen a la seva familia des de fa dècades, però el govern israelià se’ls ha apropiat. Actualment el litigi es troba als jutjats pero la Myassar no és gaire optimista al respecte.

Ens hem dirigit un grup d’unes 15 persones al camp, entre les quals es trobaven persones internacionals i palestines. Per accedir-hi, ho hem fet a través d’una pista que transita per camps palestins però per on no poden circular vehicles palestins, un exemple més de l’aparheid israelià.

Als pocs minuts de ser al camp recollint olives, dos colons armats amb rifles semiautomàtics encarregats de la seguretat de l’assentament, se’ns han apropat demanant que marxessim de males maneres i rient-se de les palestines. Després de que les palestines els diguessin que aquelles eren les oliveres que havien plantat els seus avis i que no pensavem marxar, ha arribat un vehicle militar. Un soldat ens ha dit que estavem en territori d’Israel i hem decidit retrocedir lentament, sense donar-los la raó però alhora sense caure en les seves provocacions.

Ha estat durant aquesta retirada esglaonada que un soldat s’ha abraonat sobre un membre de la Recolectiva apartant el mocador que li cobria la cara. Sovint, les activistes hem de tapar-nos quan colons o militars ens graven, com era el cas, ja que si ens identifiquen pot suposar no tornar a Palestina en 10 anys. En resistir-s’hi, el soldat l’ha agafat pel coll amb la intenció d’apartar-lo del grup. En aquest moment palestines i internacionals han agafat l’activista i després d’un forceig ha pogut escapar-se, corrent a través dels camps. Tot i que més militars l’han perseguit, hem aconseguit ajuntar-nos tots al cap de poc. Evidentment la protesta era totalment pacífica i ja ens estavem retirant, així que l’acció ha sigut totalment gratuïta. A més, ha sigut una situació tensa que ha mostrat de nou la repressió que exerceix l’Estat d’Israel contra aquelles que no reconeixen la seva colonització sobre el poble palestí.

Violències com aquestes són les que viuen els i les palestines cada dia sota l’Ocupació israeliana, una violència que no surt als mitjans de comunicació.

Finalment ens hem dirigit a un altre camp, on hem pogut finalitzar la recollida d’olives amb tranquilitat. Avui ens despedim de Nablus i acabem la temporada per aquest any. Estigueu atents a properes projeccions del documental Arrels de Resistència a Catalunya i propers actes de la Recol•lectiva, al Novembre estarem a la Mostra de Cine Baix (http://mostra.cinebaix.cat/pellicula/arrels-de-resistencia)!

Hurra Palestine!!

Anuncios

Kfr Qaddum, tercer capítol

Welcome, welcome! Us estàvem esperant, tothom pregunta per vosaltres!” Així ens rebia ahir en Murad, el nostre coordinador a Kfr Qaddum.
És el tercer any que venim a aquest poble, que segueix en lluita per a la reobertura del seu camí històric, tancat per la presència de la colònia il·legal de Kedumin, una de les més antigues de Cisjordània.
El primer dia de feina hem estat amb la família de en Hilmi, qui ja havíem conegut l’any passat. En finalitzar la jornada estaven molt contents amb el treball realitzat…havíem omplert 12 sacs de 50kg!
Després ens vam recuperar gràcies al sopar que ens havien preparat a la seva casa. Els sopars amb les famílies són els moments on podem compartir, riure i parlar del que passa al món i, evidentment, del que passa en Palestina. A la seva casa ens van explciar les mil i una problemàtiques que tenen amb l’ocupació, que si ell està a la  llista negra, un altre arrestat, que cada divendres els soldats li intenten envair la casa…un sense fi d’històries que no li fan dubtar a l’hora d’expressar el que creu: aquesta ocupació és criminal i s’ha d’acabar.

El segon dia hem anat amb l’Abu Rami, la seva família té moltes oliveres però la majoria estan prop de l’assentament. Abu Rami volia acabar ràpid els seus camps ja que es troben a mig del camí entre el lloc on es fa la manifestació setmanal i la colònia, per la qual cosa, durant
dos dies a la setmana no pot anar-hi a causa de la presència de militars. De fet, les oliveres més properes a la colònia pot recol·lectar-los…amb només 4 dies de permís: “ni amb 10 persones acabo tots els meus arbres en 4 dies!” ens deia Abu Rami amb neguit, sabent que molts de les seves
oliveres, un any més, no podran ser recol·lectades.

—————-

“Welcome, welcome! Os estábamos esperando, todo el pueblo pregunta por ustedes” Así nos recibía ayer Murad, nuestro coordinador en Kfr Qaddum. Es el tercer año que venimos a este pueblo que sigue en lucha para la reapertura de su camino histórico, cerrado por la presencia de la
colonia ilegal de Kedumin, una de las más antiguas de Cisjordania. El primer día de trabajo hemos estado con la familia de Hilmi, quienes ya habíamos conocido el año pasado. Al finalizar la jornada estaban muy contentos con el trabajo realizado…habíamos llenado 12 sacos de 50kg! Pero luego nos recuperamos del trabajo gracias a la cena que nos habían preparado en su casa. Las cenas con las familias son los momentos donde podemos compartir, reír y hablar de lo que pasa en el mundo y, evidentemente de lo que pasa en Palestina. En su casa nos volvieron a compartir las mil y una problemáticas que tenían con la ocupación, que si uno está en lista negra, otro arrestado en tal año, que cada viernes los soldados le intentan invadir la casa…un sin fin de historias que no le hacen dudar a la hora de expresar lo que cree: esta ocupación es criminal y se tiene que acabar. El segundo día hemos ido con Abu Rami, su familia tiene muchos olivos pero la mayoría están cerca del asentamiento. Abu Rami quería acabar rápido sus campos ya que se encuentran a medio del camino entre el sitio donde ocurre la manifestación semanal y la colonia, por lo que al menos dos días a la semana no puede ir a causa de la presencia de militares. De hecho, los olivos más cercanos a la colonia puede recolectarlos…con 4 días de permiso “¡Ni con 10 personas termino todos mis árboles allí en 4 días!” nos decía Abu Rami con desazón, sabiendo que muchos de sus
olivos, un año más, no podrán ser recolectados.