Últim i accidentat dia de recol·lecta

Avui hem estat recollint olives al camp d’una activista de Nablus anomenda Myassar. Els seus terrenys estan situats a tocar d’un assentament il•legal de colons. Aquests terrenys pertanyen a la seva familia des de fa dècades, però el govern israelià se’ls ha apropiat. Actualment el litigi es troba als jutjats pero la Myassar no és gaire optimista al respecte.

Ens hem dirigit un grup d’unes 15 persones al camp, entre les quals es trobaven persones internacionals i palestines. Per accedir-hi, ho hem fet a través d’una pista que transita per camps palestins però per on no poden circular vehicles palestins, un exemple més de l’aparheid israelià.

Als pocs minuts de ser al camp recollint olives, dos colons armats amb rifles semiautomàtics encarregats de la seguretat de l’assentament, se’ns han apropat demanant que marxessim de males maneres i rient-se de les palestines. Després de que les palestines els diguessin que aquelles eren les oliveres que havien plantat els seus avis i que no pensavem marxar, ha arribat un vehicle militar. Un soldat ens ha dit que estavem en territori d’Israel i hem decidit retrocedir lentament, sense donar-los la raó però alhora sense caure en les seves provocacions.

Ha estat durant aquesta retirada esglaonada que un soldat s’ha abraonat sobre un membre de la Recolectiva apartant el mocador que li cobria la cara. Sovint, les activistes hem de tapar-nos quan colons o militars ens graven, com era el cas, ja que si ens identifiquen pot suposar no tornar a Palestina en 10 anys. En resistir-s’hi, el soldat l’ha agafat pel coll amb la intenció d’apartar-lo del grup. En aquest moment palestines i internacionals han agafat l’activista i després d’un forceig ha pogut escapar-se, corrent a través dels camps. Tot i que més militars l’han perseguit, hem aconseguit ajuntar-nos tots al cap de poc. Evidentment la protesta era totalment pacífica i ja ens estavem retirant, així que l’acció ha sigut totalment gratuïta. A més, ha sigut una situació tensa que ha mostrat de nou la repressió que exerceix l’Estat d’Israel contra aquelles que no reconeixen la seva colonització sobre el poble palestí.

Violències com aquestes són les que viuen els i les palestines cada dia sota l’Ocupació israeliana, una violència que no surt als mitjans de comunicació.

Finalment ens hem dirigit a un altre camp, on hem pogut finalitzar la recollida d’olives amb tranquilitat. Avui ens despedim de Nablus i acabem la temporada per aquest any. Estigueu atents a properes projeccions del documental Arrels de Resistència a Catalunya i propers actes de la Recol•lectiva, al Novembre estarem a la Mostra de Cine Baix (http://mostra.cinebaix.cat/pellicula/arrels-de-resistencia)!

Hurra Palestine!!

Anuncios

L’exèrcit israelià dificulta la nostra tasca a Hebron

Tel Rumeida es caracteritza per ser un barri agricultor de la ciutat palestina d’Hebron. L’ocupació militar i la conseqüent construcció d’assentaments dificulta a grans trets la feina que han de realitzar els palestins als seus camps. Per assegurar la seva estabilitat econòmica, és vital pels propietaris recollir les olives quan arriba la temporada.

No obstant, pels ulls estrangers que ara habiten a molts dels assentaments, els agricultors que han de recollir les olives dels seus arbres no són més que lladres que roben les seves terres. Els problemes de convivència per la presència de colons obliga als veïns palestins a recòrrer els carrers acompanyats per activistes internacionals pel temor de represàlies. Més enllà de les pintades de les ‘estrelles de David’ als domicilis palestins, els insults, les agressions i el temor dels palestins per caminar pels seus propis carrers, els colons estan protegits per un gran operatiu armat per ‘garantir la seva seguretat’. Així doncs, moltes vegades els colons avisen a les forces militars per a que prohibeixin l’activitat de recollida.

Així va succeïr ahir, quan LaRecolectiva no va poder ajudar a la recol·lecta als camps de Fàtima, una propietària palestina que té arbres als afores de Yas Center, com a conseqüència dels efectius israelians enviats a la zona per evitar la nostra tasca. Tot així avui tornarem a primera hora a continuar la feina que ahir ens van impedir fer.

Apart d’aquests incidents, LaRecolectiva, conjuntament amb una brigada italiana, hem treballat als camps del propietari Idriss, d’on hem extret una desena de sacs plens d’olives.

Recollida a Gush Etzion i arribada a Hebron

Les alambrades envolten els camps d’oliveres palestinws a Gush Etzion. Ja que l’expansió colonialista d’Israel no para de crèixer i envers la impossibilitat d’arrabassar les terres de les mans dels seus legitíms propietaris, la presència de brigades internacionals és important per ajudar a aquells que treballen la seva terra. Ahir La Recolectiva va ser present en una jornada internacional de recollida d’olives en la que van participar brigades provinents de França, Itàlia i fins i tot de la Universitat d’Hebron.

Aqui, només el camps d’oliveres i una fàbrica pedrera palestina resisteixen avui dia envers el constant avenç dels assentaments israelians. Són agulles en un paller, però estan ben clavades a la terra. La terra que treballen amb les seves pròpies mans. La terra en la que viuen i en la que combaten.

Finalitzada la nostra tasca als camps d’Etzion, ens vam mobilitzar per continuar la feina a Tel Rumeida, Hebron. Acollits per l’organització de Youth Against Settlements, realitzarem la recollida d’olives a una de les ciutats on els colons realitzen més actes hostils de tota Cisjordània. De fet, ahir a la nit i a partir d’unes tensions ja existents, una quinzena de colons, protegits per soldats, van atacar a pedrades diversos domicilis palestins entre els quals hi ha el que opera Youth Settlements i on es troba acollida La Recolectiva.

Dheisheh Camp: Quan la llibertat és a dins dels camps

Ningú sospitaria que entre els carrers del  camp de Dheisheh la gent viu feliç. Entre pintades de resistència i fotografies de màrtirs, la població del camp de refugiats, amb 15.000 habitants, fa la vida diària orgullosa d’haver construït una comunitat unida i resistent.

Creat el 1950, aquest camp de refugiats ha esdevingut una petita ciutat al costat d’Hebrón Road. Una petita ciutat custodiada per un modern edifici d’UNRWA, ara abandonat. Una exemplificació que evidència més que els palestins de Dheisheh només es necessiten a ells mateixos per sobreviure. Una ciutat que va viure les intifades, les prohibicions de llibres i la detenció i mort de molts dels seus joves residents.

Organitzada per una administració municipal i un comitè popular, el camp de refugiats s’autogestiona sense l’ajuda de cap organització o administració, excepte Nacions Unides que subministra alimentació bàsica per a la població. Les batudes dels soldats israelians són freqüents, però això no evita que els palestins que resideixen al camp no estiguin orgullosos de la comunitat que van crear les seves generacions anteriors i que ara, tiren endavant. Una comunitat amb teses de crims mínims i on, el poder popular, està a l’ordre del dia.

A dins del mur de Desheish Camp, entre els carrerons per on corren els molts nens que componen la ciutat, es crea la lluita, la resistència, la llibertat. Es crea Palestina.

 

Kfr Qaddum, últim dia

En el nostre quart i últim dia a kfr Qaddum hem treballat totes juntes als camps de Murad, que fa 3 anys que ens coordina en aquest petit poble.
A més de coordinar-nos, fa anys que és la cara visible de les manifestacions setmanals del poble, cada divendres i dissabte. Pel que sabem, Kfr Qaddum és un dels pocs pobles on encara es realitzen aquest tipus de manifestacions. Resta dir que l’ocupació israeliana el té entre cella i cella, la qual cosa ha motivat diverses violacions de domicili a casa seva, ruixant la casa amb aigua putrefacta o fins i tot un avís poc amistós: l’últim nen disparat per l’ocupació al poble era el seu fill . Afortunadament el tir no va ser letal, però la ferida i la fractura causada per la bala segurament tindran seqüeles. Quan es va consultar al portaveu de l’Exèrcit sobre el motiu pel qual van disparar al nen, van contestar que “van disparar a un dels principals instigadors”. Murad va interpretar que la bala al seu fill era un missatge directe cap a ell. D’això ja ha passat més d’un any i la manifestació de KFR Qaddum segueix en peu, l’ocupació israeliana no s’ha sortit amb la seva.




En nuestro cuarto y último día en Kfr Qaddum hemos trabajado todas juntas en los campos de Murad, quien hace 3 años que nos coordina en este pequeño pueblo.

A demás de coordinarnos, es quien hace años que es la cara visible de las manifestaciones semanales del pueblo, cada Viernes y Sábado. Por lo que sabemos, Kfr Qaddum es uno de los pocos pueblos donde todavía se realizan este tipo de manifestaciones. Resta decir que, la ocupación israelí lo tiene entre ceja y ceja, lo cual ha motivado varios allanamientos a su casa, rociar su casa con agua putrefacta o incluso un aviso poco amistoso: el último niño disparado por la ocupación en el pueblo era su hijo. Afortunadamente no fue letal el tiro, pero la herida y la fractura causada por la bala seguramente tendrán secuelas. Cuando se consultó al portavoz del Ejército sobre el motivo de disparar al niño, contestaron que “dispararon a uno de los principales instigadores”. Murad interpretó que, la bala a su hijo era un mensaje directo hacia él. De esto ya pasó más de un año y la manifestación de Kfr Qaddum sigue en pie, la ocupación israelí no se ha salido con la suya.

“Aquestes oliveres estaven aquí abans que l’estat sionista”

Quan era jove, l’Abu Rani dormia al camp d’oliveres, no hi havia cap problema. Però el seu camp va ser cremat fa 50 anys. Arbres centenaris reduits a cendres. Des de llavors ja no és segur dormir al camp, sobretot des que van construir la maleida colònia israeliana. Per aquesta raó, un dia més, l’hi hem donat suport a ell i la seva dona en la recollida, amb l’objectiu d’evitar atacs dels colons cap als palestins.

També hem sopat un altre cop amb en Rani, el fill de l’Abu Rani, tal com el om indica. Ell treballa al banc de Jerusalem, per això té molt coneixement del sistema financer palestí i les traves que posa l’estat d’Israel a les transaccions econòmiques que impliquen comptes palestins. Ens ha explicat que durant la segona intifada Israel va robar 36 millons de Shekels -uns 8 milions d’euros- de gent que suposadament finançava la resistència palestina. Actualment Israel encara pot requisar diners de comptes americanes que traspassin diners a Palestina.

Demà serà el darrer dia que estarem a Kfr Qaddum, treballarem amb en Murad, el nostre contacte a la zona i un amor de persona. Després canviarem de ciutat per seguir amb la nostra tasca, us mantenim informades!

 

Olivera cremada a Kfr Qaddum

 

 

Cuando era joven, el Abu Rani dormía en el campo de olivos, no había problema. Pero su campo fue quemado hace 50 años. Árboles centenarios reducidos a cenizas. Desde entonces ya no es seguro dormir en el campo, sobre todo desde que construyeron la maldita colonia israelí. Por esta razón, un día más, le hemos apoyado él y su mujer en la recogida, con el objetivo de evitar ataques de los colonos hacia los palestinos.

También hemos cenado de nuevo con en Rani, el hijo del Abu Rani, tal como su nombre indica. Él trabaja en el banco de Jerusalén, por eso tiene mucho conocimiento del sistema financiero palestino y las trabas que pone el estado de Israel a las transacciones económicas que implican cuentas palestinas. Nos explicó que durante la segunda intifada Israel robó 36 millones de shekels -unos 8 millones de euros- de gente que supuestamente financiaba la resistencia palestina. Actualmente Israel aún puede requisar dinero de cuentas americanas que traspasen dinero a Palestina.

Mañana será el último día que estaremos a Kfr Qaddum, trabajaremos con Murad, nuestro contacto en la zona y un amor de persona. Después cambiaremos de ciudad para seguir con nuestra tarea, os mantenemos informadas!

 

Kfr Qaddum, tercer capítol

Welcome, welcome! Us estàvem esperant, tothom pregunta per vosaltres!” Així ens rebia ahir en Murad, el nostre coordinador a Kfr Qaddum.
És el tercer any que venim a aquest poble, que segueix en lluita per a la reobertura del seu camí històric, tancat per la presència de la colònia il·legal de Kedumin, una de les més antigues de Cisjordània.
El primer dia de feina hem estat amb la família de en Hilmi, qui ja havíem conegut l’any passat. En finalitzar la jornada estaven molt contents amb el treball realitzat…havíem omplert 12 sacs de 50kg!
Després ens vam recuperar gràcies al sopar que ens havien preparat a la seva casa. Els sopars amb les famílies són els moments on podem compartir, riure i parlar del que passa al món i, evidentment, del que passa en Palestina. A la seva casa ens van explciar les mil i una problemàtiques que tenen amb l’ocupació, que si ell està a la  llista negra, un altre arrestat, que cada divendres els soldats li intenten envair la casa…un sense fi d’històries que no li fan dubtar a l’hora d’expressar el que creu: aquesta ocupació és criminal i s’ha d’acabar.

El segon dia hem anat amb l’Abu Rami, la seva família té moltes oliveres però la majoria estan prop de l’assentament. Abu Rami volia acabar ràpid els seus camps ja que es troben a mig del camí entre el lloc on es fa la manifestació setmanal i la colònia, per la qual cosa, durant
dos dies a la setmana no pot anar-hi a causa de la presència de militars. De fet, les oliveres més properes a la colònia pot recol·lectar-los…amb només 4 dies de permís: “ni amb 10 persones acabo tots els meus arbres en 4 dies!” ens deia Abu Rami amb neguit, sabent que molts de les seves
oliveres, un any més, no podran ser recol·lectades.

—————-

“Welcome, welcome! Os estábamos esperando, todo el pueblo pregunta por ustedes” Así nos recibía ayer Murad, nuestro coordinador en Kfr Qaddum. Es el tercer año que venimos a este pueblo que sigue en lucha para la reapertura de su camino histórico, cerrado por la presencia de la
colonia ilegal de Kedumin, una de las más antiguas de Cisjordania. El primer día de trabajo hemos estado con la familia de Hilmi, quienes ya habíamos conocido el año pasado. Al finalizar la jornada estaban muy contentos con el trabajo realizado…habíamos llenado 12 sacos de 50kg! Pero luego nos recuperamos del trabajo gracias a la cena que nos habían preparado en su casa. Las cenas con las familias son los momentos donde podemos compartir, reír y hablar de lo que pasa en el mundo y, evidentemente de lo que pasa en Palestina. En su casa nos volvieron a compartir las mil y una problemáticas que tenían con la ocupación, que si uno está en lista negra, otro arrestado en tal año, que cada viernes los soldados le intentan invadir la casa…un sin fin de historias que no le hacen dudar a la hora de expresar lo que cree: esta ocupación es criminal y se tiene que acabar. El segundo día hemos ido con Abu Rami, su familia tiene muchos olivos pero la mayoría están cerca del asentamiento. Abu Rami quería acabar rápido sus campos ya que se encuentran a medio del camino entre el sitio donde ocurre la manifestación semanal y la colonia, por lo que al menos dos días a la semana no puede ir a causa de la presencia de militares. De hecho, los olivos más cercanos a la colonia puede recolectarlos…con 4 días de permiso “¡Ni con 10 personas termino todos mis árboles allí en 4 días!” nos decía Abu Rami con desazón, sabiendo que muchos de sus
olivos, un año más, no podrán ser recolectados.

 

 

Burín: Esculpiendo la existencia

whatsapp-image-2016-10-17-at-22-22-47

(cast/cat)

Hoy Lunes 17 de Octubre La Recolectiva ha comenzado en campos de Burín, zona de Nablus. Alrededor de este pueblo se encuentran situados tres asentamientos israelíes (ilegales bajo ley internacional) Bracha, Yitzhar y  Giv’at Sne, habitados por famílias mayoritariamente religiosas ultraortodoxas. Según nos han comentado pobladores locales, hace unos años la estrategia de los colonos era quemar o destruir los campos, hoy en día utilizan tecnicas más sofisticadas como el envenenamiento de los arboles con químicos. Con esta técnica el arbol muere al cabo de dos horas, necesitando unos 10 años para poder recupersarse.

Para trabajar sus campos, las familias se ven obligadas a pedir un permiso,  el cual en muchas ocasiones no se les concede. La familia con la que La Recolectiva ha trabajado hoy no ha pedido permiso (como forma de resistencia) por lo que ha solicitado el apoyo de internacionales que le permita realizar la cosecha. Según las autoridades israelíes, la presencia de internacionales en estos campos implica una multa de alrededor de 2.000 dólares para las famílias que, en caso de no pagarlas conllevaría a una respuesta física violenta por parte de los soldados. En consecuencia muchas familias, como acto de desobediencia y resistencia, deciden no pagar las multas impuestas por Israel.

Ayer, Domingo 16/10 hirieron a una mujer de unos 30 años simplemente por cosechar sus campos. Este hecho no es aislado, se suma a los allanamientos casi diarios del ejército en el pueblo.

La jornada de trabajo culminó colgando banderas palestinas en los olivos, acción simbólica que por más inocente que parezca, es considerada ilegal por Israel.

                     ——————————————————————————————–

Avui dilluns 17 d’octubre, La Recolectiva ha estat als camps de Burin, zona de Nablus. Al voltant d’aquest poble es troben situats tres assentaments il.legals israelís: Bracha, Yitzhar i Giv’at Sne, habitats per families majoritàriament religioses ultraortodoxes. Segons ens han comentat pobladors locals, fa uns anys l’estratègia dels colons era cremar o destruir els camps, avui dia utilitzen tècniques més sofisticades com enverinar els arbres amb químics. Amb aquesta tècnica l’olivera mor al cap de dues hores necessitant 10 anys per a poder recuperar-se.

Per a treballar els seus camps, les families es veuen obligades a demanar un permís, que en moltes ocasions no se’ls concedeix. La familia amb la que La Recolectiva ha treballat avui, no ha demanat permís com a forma de resistència, motiu pel qual moltes demanen suport internacional per a poder realizar la collita amb menys dificultats. Segons les autoritats israelís, la presencia d’internacionals en aquests camps implica una multa que ascendeix al voltant d’uns 2000 dòlars per a les families que, en aquest cas, no pagar-les comporta una resposta física violenta per part dels soldats. En conseqüència, moltes families, com a acte de desobediencia i resistència, decideixen no pagar les multes imposades per Israel.

Ahir diumenge 16/10 van ferir una dona d’uns 30 anys, senzillament pel fet d’estar treballant als seus camps. Aquest fet no és un cas aïllat, se sumen les incursions quasi diàries per part de l’exèrcit per tal de realitzar detencions al mateix poble.

La jornada de treball ha culminat penjant banderes palestines a les oliveres, acció simbólica que per innocent que sembli, és considerada il.legal a Israel.

– – –

(fr)

Aujourd’hui, lundi 17 octobre, nous avons commencé la récolte à Burin, zone de Naplouse. Autour de ce village village se trouvent trois colonies israéliennes illégales : Bracha, Yitzhar et Giv’at Sne, habitées par des familles extrémistes sionistes. Selon la population locale, jusqu’alors la stratégie des colons était de bruler ou détruire les champs, mais maintenant ils utilisent de nouvelles techniques plus sophistiquées comme par exemple l’empoisonnement des arbres avec des produits chimiques. Les arbres meurent alors au bout de quelques heures et ont besoin de 10 ans pour se régénérer.

Pour travailler leurs champs, les familles se voient dans l’obligation de demander un permis qui leur est souvent refusé. La famille avec laquelle La Recolectiva a travaillé aujourd’hui a décidé de ne pas faire cette demande (comme forme de désobéissance), sollicitant le soutien de volontaires internationaux afin de pouvoir faire leur récolte. De la part des autorités israéliennes, la présence de ces volontaires dans ces champs implique une amende de 2000 dollars pour les familles qui, sans la payer, risque une répression physique violente de l’armée sioniste. Beaucoup de famille prennent la décision de ne pas payer cette amende comme acte de résistance.

Hier, dimanche 16 octobre, une femme trentenaire a été blessée alors qu’elle récoltait ses champs. Cela n’est en aucun cas un acte isolé, qui vient s’ajouter aux incursions quotidiennes de l’armée israélienne dans le village.

La journée de travail s’est terminée après avoir placé des drapeaux palestiniens dans les arbres fraîchement récoltés : une action symbolique qui malgré tout est considérée comme totalement illégale par Israël.

Arbres cremats i resistència

–> Veure vídeo aquí

(cat) Avui, dissabte 14 d’octubre La Recolectiva ha tornat a treballar amb la familia Ali a Kfr Qeddum, acabant la jornada compartint una preciosa i agradable tarda. Si el dia a dia ja és agri, ahir es feia més necessària la nostra presència i treball en aquestes terres.

Després de la setmanal manifestació dels divendres, un grup de colons armats van cremar-los més de 100 oliveres entre grans i petites, les quals havien estat treballades feia un parell de dies per La Recolectiva. Un cop més l’odi alimentat per l’estat d’Israel i les polítiques d’apertheid han colpejat el dia a dia del poble palestí, dificultant-los la vida i subsistència amb total impunitat.
La manifestació del divendres es va desenvolupar amb total normalitat. Ja abans de començar la marxa, alguns soldats esperaven des d’una de les muntanyes, que vorejen Kfr Qeddum, des de la qual, en qualsevol moment poden acorralar als manifestants. La nova estratègia de l’exèrcit israelí es basa en el desgast físic i emocional del poble palestí, deixant que sigui aquest el que finalment llenci la primera pedra per tal de justificar a posteriori qualsevol actuació per part de l’exèrcit. No obstant, segueixen sent habituals les incursions i detencions nocturnes aleatòries, la crema d’oliveres, i les mutilacions: disparar al genoll esquerre que conecta amb el sistema nerviós; que en paraules del conegut com a Capità Nidal de l’exèrcit israelià, qui controla part de l’àrea de Betlem i dirigint-se als joves del camp de refugiats de Deheishe provocarà que ‘la meitat dels joves haureu d’anar en cadira de rodes i l’altre meitat els haureu d’empènyer’.


La solidaritat és la nostra millor arma. Seguim i seguirem.

– – –

(fr)

Aujourd’hui, samedi 14 octobre, La Recolectiva a travaillé une fois de plus avec la famille Ali a Kfr Qaddum, avec laquelle nous avons passé une agréable et belle après-midi. Si le quotidien est déjà très amer, notre présence et notre travail ici ont été plus que nécessaires dans ces terres.

Après la manifestation hebdomadaire de vendredi, un groupe de colons armés a brulé plus de 100 arbres (oliviers et arbustes), dont certains que nous avions récoltés les jours précédents. Une fois de plus, la haine alimentée par l’Etat d’Israël y sa politique d’Apartheid a frappé la population palestinienne en toute impunité.

La manifestation de vendredi s’était déroulée normalement. Avant le début du cortège, certains soldats israéliens étaient postés en haut d’une colline pour pouvoir intervenir contre les manifestant-es.

La nouvelle stratégie de l’armée sioniste est de forcer le peuple palestinien à l’usure physique et morale, espérant avant de réprimer que des pierres soient lancées pour « justifier » n’importe quelle action de l’armée. Malgré cela, les intrusions et détentions nocturnes aléatoires, la destruction d’oliviers et les mutilations restent les attaquent quotidiennes dont souffrent les palestinien-nes.

La solidarité est notre meilleure arme. Nous continuons et nous continuerons.

s1040003

Kfr Qaddum, la ciutat antiga

post-kfr-qaddum

CAST

Hoy 12 de Octubre, nada que celebrar.

Hemos vuelto a Kfr Qaddum, pueblo en el cual ya hemos trabajado en la anterior campaña, para ofrecer nuestras manos en su recolecta de olivas. Este pueblo se encuentra situado en la zona Norte de la Cisjordania ocupada, cerca de la ciudad de Nablus. Su nombre quiere decir “ciudad antigua”, denominación de la cual los colonos se apropiaron cuando ocuparon y construyeron el asentamiento colindante llamado “Kedumim”. En este proceso de colonización fueron robados 6km a la comunidad de Kfr Qaddum.

La familia con la cual hemos colaborado hoy tiene 300 oliveras de más de 60 años de existencia. Los campos de hoy se encuentran en Zona C, bajo jurisdicción militar y administrativa Israelí, lo que conlleva a solicitar un permiso especifico cada vez que tienen que trabajarlos. Durante toda la jornada hemos compartido cosecha, risas e historias con el padre y dos de sus hijos varones para luego, una vez terminado el día, disfrutar de una cena típica palestina.

Todo esto lo hemos realizado sin olvidar la fatídica fecha en la que nos encontramos. En estos territorios donde la colonización se expresa de manera obvia no nos podemos olvidar que hoy, no hay nada que celebrar.

– – –

CAT

Avui, 12 d’octubre, res a celebrar.

Hem tornat a Kfr Qaddum, poble en el qual ja haviem treballat en l’anterior campanya, per oferir el nostre treball en la recolecta d’olives. Aquest poble esta situat en la zona nord de la Cisjordania ocupada, prop de la ciutat de Nablus. El seu nom vol dir “ciutat antiga”, denominacio de la qual els colons es van apropiar quan van ocupar i construir l’assentament adjacent anomenat “Kedumim”. En aquest proces de colonització els van robar 6 km a la comunitat de Kfr Qaddum.

La familia amb la qual hem colaborat avui te 300 oliveres de mes de 60 anys de vida. Els camps d’avui es troben a la zona C, sota jursidicccio militar i administrativa israeliana, fet que comporta solicitar un permis especific cada vegada que han de treballar-los. Durant tota la jornada hem compartit collita, riures i histories amb el pare i dos dels fills per despres, una vegada acabat el dia, gaudir d’un sopar tipic palesti.

Tot aixo ho hem realitzat sense oblidar la fatidica data en la qual ens trobem. En aquests territoris on la colonitzacio s’expressa de manera obvia no podem oblidar que avui, no tenim res a celebrar.

– – –

FR

Aujourd’hui 12 Octobre, rien à célébrer.

Nous sommes de retour à Kfr Qaddum, village dans lequel nous avions travaillé l’année dernière, pour offrir notre main d’œuvre à la récolte des olives. Ce village se trouve dans la partie nord de la Cisjordanie occupée, près de la ville de Naplouse. Son nom se traduit par « vieille ville », lequel fut approprié par les colons lorsque ces derniers ont occupé et construit la colonie illégale « Kedumin ». Durant le processus de colonisation, 6km de terres furent dérobés à la communauté de Kfr Qaddum.

La famille avec laquelle nous avons collaboré possède aujourd’hui 300 oliviers de plus de 60 ans d’existence. Leurs champs se trouvent désormais en Zone C, sous la juridiction militaire et administrative d’Israël, à laquelle il faut solliciter une demande de permis spécifique pour y travailler. Toute la journée, nous avons partagé la récolte, les rires et les histoires du père de famille et de ses fils, ensuite nous avons étaient chaleureusement convié-es à un diner typiquement palestinien.

Nous n’oublions pas ce que représente la date d’aujourd’hui, le 12 octobre 1492 quand l’Europe faisait ces premiers pas coloniaux en Amérique. Sur ce territoire palestinien, là où la colonisation fait rage, nous n’oublierons pas que ce jour de fête « nationale » honteuse en Espagne, nous n’avons RIEN à célébrer.

Bil’in

CAST

Hoy 10 de octubre, La Recolectiva ha empezado la cosecha de este año en el pueblo de Bil’in, dentro de Cisjordania.

En las tierras trabajadas se situa el asentamiento ilegal israelí Mudan Alid y parte del muro del apertheid. La lucha popular local permitió recuperar 1200m² de los 2300m² que la ocupación pretendia confiscar por la construcción del muro y la consiguiente expansión colonial.

Mañana, así como lo ha hecho el pueblo palestino durante más de 70 años, La Recolectiva sigue y seguirá.

– – –

FR

Aujourd’hui, 10 octobre, La Recolectiva a commencé la récolte de cette année dans le village de Bil’in en Cisjordanie.

Dans les champs travaillés se trouvent la colonie israélienne illégale Mudan Alid et une partie du mur de l’Apartheid. La lutte populaire locale a permis la récupération de 1200m² de terres des 2300m² que l’Occupation prétendait confisquer pour la construction du mur et l’expansion colonial.

Tout comme le peuple palestinien depuis plus de 70 ans, La Recolectiva continue et continuera.

14632933_1814457788798937_6365820372779887523_n

 

Col·labora!

imagen widget goteo

http://ca.goteo.org/project/la-recolectiva

Avui llancem una campanya de finançament col·lectiu per poder realitzar la recollida d’olives d’enguany en Palestina.

Soles i sense la vostra ajuda ens serà impossible arribar als objectius que ens hem marcat, és per això que us demanem 5 minuts del vostre temps per a…

– Difondre la campanya de finançament.
– Aportar a la campanya.
– Difusió, difusió i més difusió dels nostres perfils de les xarxes socials des d’on ens comuniquem.

Si vols saber més sobre la importància de la campanya de recollida d’olives en Palestina, aquí tens informació complementària.

Visca la resistència Palestina!

Mil gràcies!

Activitat a Beit Furik -Nablus-

1958294_1670444339866950_523560463014373451_n

Avui dimecres 20 d’octubre hem treballat als camps de Beit Furik, prop de Nablus. Les famílies a les que hem donat suport ens han expressat la seva gratitut per ajudar-les en la recollida d’olives. Un membre d’una de les famílies va ser ferit amb munició real per l’exèrcit israelià durant els enfrontaments del divendres 16 d’octubre a les afores de Nablus. A l’acabar la jornada de treball, hem anat a donar suport a la família de Jihad Hanani, de 19 anys, que va ser assassinat en aquests mateixos enfrontaments per les forces d’ocupació israelianes. La família ens ha expressat el seu dolor i la importànicia de difondre i denunciar la violència amb que actua Israel. Com a moviment de solidaritat amb Palestina, creiem que el Moviment de Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel (BDS) és una eina bàsica per exigir a les empreses i governs que acabin amb la seva complicitat amb l’apartheid, colonització i ocupació que pateix la població palestina.

Activitat a Dear Istya -Nablus-

12141670_1670377969873587_2817260782607194555_n

Avui 19 d’Octubre, a Dear Istya- Nablus. Voluntaris del grup de la campanya d’Olives s’han reunit conjuntament amb el Solidarity Movement for a Free Palestine per ajudar a 3 famílies que demanden col·laboració per la recolecta d’Olives. Els terrenys de les famílies es troben arrambats a un assentament. Una família declara haver patit amenaces amb armes per part dels colons fa 3 dies, quan estava sol sense internacionals, fet que l’ha portat a parar de treballar En total 15 persones han participat a l’activitat donant suport tant pràctic com emocional. EXISTIR ÉS RESISITR

Activitat a Kufur Khalil -Nablus-

6bisAvui, diumenge 18 d’Octubre a Kufur Kalil –Nablus-un grup de voluntaris internacionals han treballat recollint olives mà a mà amb una família de la zona. Aquesta mateixa família, diumenge passat no se li va permetre treballar les seves terres perquè els colons els van atacar a trets, i per si fos poc, només tenen permís per treballar els seus aproximadament 300 arbres en dies, cosa difícil ja que només són tres persones i totes majors de 45 anys. Aquest camp es troba al costat de la carretera on fa setmanes va ser assassinada a trets una parella de colons israelians i, al mig de dos checkpoints. Només arribar, un dels soldats que controlen les 24h la carretera ens han apuntat de manera amistosa, tal com mostren les fotos. Durant els pròxims dies estarem treballant amb famílies que necessiten suport extern per la recollida d’olives.

Activitat a Burin -Nablús-

10940639_1642914695984387_2656779062374020042_nAvui, dissabte 17 d’octubre a Burin –Nablus- voluntaris de l’SFP i internacionals han treballat junts ajudant a famílies necessitades amb la collita d’olives. Aquestes famílies havien manifestat la necessitat d’ajuda amb la collita degut a les seves circumstàncies –familiars presos, pobresa, etc-, és per això que al voltant de 20 persones s’han solidaritzat, recol.lectant i facilitant material com escales, lones i serres. La ciutat de Burin és la primera d’una sèrie de ciutats de l’àrea de Nablus per on el grup estarà treballant els primers dies.