Resistència a la vall del Jordà / Resistance in the Jordan Valley

Després de la situació viscuda a Al-Khalil, ens dirigim cap a Jericho on ens ve a recollir un dels coordinadors del Jordan Valley Solidarity, una organització que lluita contra l’ocupació a la vall del Jordà. Ens allotgem amb ells a la petita població de Bardalah, un poble de 1.600 habitants situat al nord de la vall, a 80 km de Jericho. És la nostra última parada i la brigada canvia les olives pels maons per ajudar a construir un centre social fet amb fang i maons de terra, aigua i palla, l’antic mètode de construcció de la zona.

El projecte on participem forma part d’una de les moltes activitats que l’organització IMG_20181106_110047 (1).jpgtreballa. I és que la Jordan Valley Solidarity és una xarxa de comunitats palestines,  cooperatives de pagesos, unions de treballadors i activistes internacionals que l’any 2003 va començar a protegir i defensar        l´existència i resistència de Palestina a la vall del Jordà. A grans trets, l’organització es basa en la construcció d’escoles, cases, clíniques d’assistència sanitària i centres socials des de la sostenibilitat; col·labora amb un teatre que s’anomena Ashtar Theatre situat a Ramallah i fa teatre de l’oprimit on escenifiquen la lluita a la vall del Jordà centrada en les mancances d’aigua, assistència sanitària, escoles… a les àrees C; acull internacionals que els venen a donar un cop de mà; i documenta les demolicions i els assetjaments a través de la seva pàgina web i proporcionen aquesta informació al BDS.

La vall del Jordà correspon, aproximadament, el 30% de CisjordàniaSin título del qual el 95% del territori és Àrea C. Dins d’aquest s’hi troben 37 assentaments il·legals amb un total de 10.000 colons vivint-hi en l’actualitat, ja que Israel els encoratja a instal·lar-s’hi, donant-los suport militar i econòmic. Un d’aquests 37 va ser el primer assentament il·legal construït en tota l’àrea de Cisjordània, l’assentament il·legal de Mahola. Concretament a la zona on ens trobem, però de manera homogènia en tot el territori, no hi ha transport públic per a les palestines i l’hospital més a prop es troba a la ciutat de Tubas que, per arribar-hi, s’ha de creuar un dels tres check-points (Al Hamra check-point) que hi ha a la vall, on ja han mort 8 palestines.

Abans del 1967, la població Palestina a la vall del Jordà era de 320.000 habitants però degut a l’ocupació ara és només de 56.000.                    L´objectiu principal a la zona és fer que les palestines abandonin les seves terres mitjançant el control de l’agricultura i de l’aigua. La vall del Jordà és de les zones més riques en aigua de tota Cisjordània fet que la converteix en punt estratègic d’interès per Israel, per la seva proximitat amb el riu Jordà i el mar mort juntament amb les fonts naturals i els aqüífers amb els que la zona compta. Cal tenir present que el 70% de l’exportació de verdures d’Israel a Europa ve de les explotacions agrícoles que han expropiat els colons a la vall del Jordà.

Des del 1967, Israel destrueix els pous i les canonades d’aigua que arriben als pobles i se les apropia. Per això moltes palestines han de fer, a vegades, més de 30km per anar a buscar aigua amb tancs i molts cops durant el trajecte de tornada els militars els hi confisquen. A més, l’Estat d’Israel els raciona l’aigua repartint l’aigua entre les àrees B i les colònies d’una manera, evidentment, no equitativa. Un 80% de l’aigua es destina a les colonies mentre que tan sols un 20% és per la població palestina.

Un altre fet remarcable és la proximitat de la vall del Jordà amb Jordània i és que des d’on ens trobem podem resseguir la silueta de la frontera entre tots dos territoris. Tot i això l’any 1970 Israel va construir una tanca entremig, deixant les palestines sense accés al riu. Per aconseguir-ho, més enllà de la construcció de la tanca, l’Estat d’Israel fa ús del que anomena zones tancades militarment destinades als entrenaments de l’exèrcit, per restringir així la lliure mobilitat de les palestines arreu del territori. Majoritàriament aquestes zones són reserves naturals i camps de mines, on ja hi han mort més d’una desena de palestines. Tot i l’etiqueta de reserves naturals, que ells mateixos han creat, els soldats cremen aquestes zones en repetides ocasions durant l’any, destruint la flora i la fauna autòctona de la vall i, a la vegada, eliminant l’aliment bàsic dels ramats.

Una altra estratègia que fan servir per fer fora a les palestines, estratègia emprada en molts altres llocs de Cisjordània, és la demolició de cases, tendes i poblats. En un dels dies de la nostra estada, a l’inici de la jornada quan estem a punt de començar a construir el centre, el coordinador ens demana que quatre de nosaltres l’acompanyin a un altre punt de la zona, ja que estan destruint unes cases de la comunitat d’Al-Hadidiyah, prop dels assentaments anomenats Ro’i, Beqa’ot i Hemdat, al nord de la vall del Jordà. A més, el poble es troba rodejat per tres bases militars. Els quatre de nosaltres que l’acompanyen es troben amb grans dificultats per accedir-hi, ja que tot i que no hi ha cap carretera asfaltada, com passa en altres comunitats, la via principal i més fàcil per arribar-hi es troba tancada per militars.

A l’arribar ens trobem amb tres cotxes militars i que la demolició ja ha començat. Cinc treballadores palestines sota les ordres de l’exèrcit desmunten peça a peça la propietat de la família, confiscant els materials de construcció. A la família en qüestió ja fa temps que els destrueixen casa seva, sense ordre de demolició i sense previ avís. Sobre el terreny es poden veure, al voltant de 100m, els rastres de les seves antigues llars, fetes runa. La raó que els militars al·leguen per dur a terme les demolicions radica en que les famílies no tenen permís per construir-ne de noves en les zones en que es troben (àrea C). Tot i això l’intent de les famílies per aconseguir els permisos comentats és inimaginable, ja que sempre els hi són denegats. Aquest fet es repeteix de manera constant i diària a la zona amb l’objectiu de guanyar terreny i expandir, mica en mica, la construcció i grandària dels assentaments.valljorda

Degut les constants amenaces, la família es va veure obligada a construir-se dues tendes i un cobert pels seus ramats, per por d’una altra ordre de demolició imminent. L’estratègia de l’exèrcit de dur a terme demolicions de manera repetida i constant a les llars de la mateixa família té la finalitat de desestabilitzar-la perquè aquesta abandoni el territori. És així que és freqüent trobar-se amb famílies que els tirat a terra casa seva 32 vegades en 16 dies però que, encara ara, segueixen resistint.
L’organització fa una crida a internacionals i palestines per a reconstruir la casa de la família aquesta mateixa setmana.

Degut a la desinformació de la situació que es viu a tota la vall del Jordà, l’organització fa crida internacional i als mitjans per visibilitzar el què passa cada dia i ajudar a la causa; ja sigui col·laborant econòmicament, físicament o fent-ne difusió. Us deixem aquí la seva pàgina web per saber-ne més: www.jordanvalleysolidarity.org

Eng.

Following the situation lived in Al-Khalil, we head for Jericho where one of the coordinators of Jordan Valley Solidarity is waiting for us, an organization that fights against occupation in the Jordan Valley. We stay in a small village called Bardalah, a village with 1600 inhabitants located in the north of the valley 80 km away of Jericho. It is our last stop and the brigade replaces the olives for the bricks in order to help building a community center made of straw, water and soil bricks,  and mud, the old method used in the area.

The project we take part in is only one of many projects they have. Jordan Valley Solidarity is a net of Palestinian communities, farmer cooperatives, worker unions and international activists that started protecting and defending the Palestinian existence and resistance in the Jordan Valley in 2003. The organization is based on school and house building, health clinics and community centers carried out from sustainability; collaborates with a theater called Ashtar Theatre located in Ramallah and they work with the theatrical form called Theatre of the Oppressed, where they represent the fight in the Jordan Valley focused in the lack of water, medical aid, schools, etc. in Area C; they host international people that help them; documents the demolitions and harassment through their web-page and they provide information to the BDS.

The Jordan Valley conforms approximately the 30% of the West Bank, from which 95% is Area C. There are 37 illegal settlements with 10.000 settlers living in, given that Israel encourages them to settle in giving them military and economic support. One of these 37 is called Mahola and it was the first settlement build in all the West Bank. Not only in the area we are staying but in most of the other areas, there is no public transport for the Palestinian and the closest hospital is in Tubas and to get there they have to cross one of the three check-points that we find in the valley (Al Hamra check-point), where already 8 Palestinians have been killed.

Before 1967, the Palestinian population in the Jordan Valley was of 320.000 but because of the occupation it is only of 56.000 nowadays. The main objective in the area is making the Palestinian leave their lands through controlling the agriculture and water. The Jordan Valley is one of the richest places in water in the West Bank, something that makes it a strategic place for Israel, because of its closeness to the Jordan river and the Dead Sea along with the natural springs and aquifers the area has. We have to bear in mind that 70% of the vegetable exportation to Europe from the side of Israel comes from the agricultural exploitation that the settlers have expropriated in the Jordan Valley.

Since 1967, Israel destroys the wells and water pipes that are connected to the villages and hijacks them. It is for that reason that a great amount of Palestinians have to travel 30 km to get water with tanks and they are usually stopped and the tanks confiscated by the army on their way back. What is more, the Israeli State rations the water, distributing it in Area B and the colonies in a clearly non-equitative way. 80% of the water goes to the settlements and only the 20% goes to the Palestinian villages.

Another notable fact is the proximity of the Jordan Valley with Jordan and from where we are staying we can outline the border between both territories. In 1970 Israel built a fence in between, leaving the Palestinian without access to the river. In order to carry out the control, the Israeli State has military closed areas for the army to train, restricting in this way the mobility of the Palestinian around the territory. Mainly, these areas are natural reserves and minefields, where more than a dozen Palestinian have died. Even the label they have given to these places, as natural reserves, the soldiers burn these areas in several occasions during the year, destroying the valley’s native flora and fauna and at the same time, the basic feed for the animals.

Another strategy they use to kick the Palestinian out, also used in other parts of the West Bank, is the demolition of houses, tents and villages. One of the days we have been staying here, when we were about to start the building of the community centre, our coordinator asks for 4 people to go with him to Al-Hadidiyah, as the Israelis are destroying one of the houses of the community, which is close to the settlements called Ro’i, Beqa’ot and Hemdat, in the north of the Jordan Valley. The village is also surrounded by three military bases. The four of us that go with him find it difficult to get into the village, as there is no paved road to get in, as it is the case of other communities and the main and easiest way to get in is closed by the army.

On arrival, we find three military cars and the demolition has already started. Five Palestinian workers remove the family’s property under the army commands, confiscating also the material. Their house has been demolished several times, without any demolition order or prior notice. One can see in situ in around 100m, the tracks and remains of their old homes. The reason the army has to demolish the houses is, they say, that in Area C they do not have a permit to build. Nevertheless, when the families try to get those permits they are rejected. This is on a daily basis with the objective of occupying more land and of expanding the settlements they have already occupied.

Because of the constant threatening, the family found themselves obliged to build two tents and a shelter for the animals, fearing another imminent demolition order. The army’s strategy of demolishing repeatedly the same families’ houses has the objective of making them want to stop resisting and leave their land. It is common to find families that their house has been demolished 32 times in 16 days , but they are still resisting.

The organization wants to draw attention to international and Palestinian to rebuild the house these week.

Due to the disinformation of the situation that the Jordan Valley is suffering, the organization calls the international media and people to shed light to what is happening here and to help: either collaborating economically or physically or simply spreading the message. We leave here their web-page to know more about it: www.jordanvalleysolidarity.org

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s